TREBALL INDIVIDUAL

En aquesta pàgina, podreu trobar les meves experiències, el meu dia a dia, el meu diari personal sobre el meu treball individual, el qual un cop tingui enllestit i a punt, el treure a la llum.

El format que trobo més oportú per a aquest espai, és escriure el dia que realment tingui ganes de poder explicar què és el que faig, què és el que porto entre mans, i poc a poc anar construïnt la meva pròpia caixa negra, la bitàcora com vam parlar el primer dia a l'aula.

Així doncs, espero que també aneu seguint el meu propi diari personal.

----------------

19/2/2018

Avui he començat a pensar en quines entitats del tercer sector podria ficar-me en contacte per a realitzar el meu treball individual; he anat al Consell Comarcal del meu poble, ja que 1, per proximitat i comoditat m'anirà bé, i 2, mai està de més conèixer allò que tenim a prop. Allà m'han dit quines són les entitats del tercer sector que es poden trobar.

De les que m'han nombrat, només em cridava l'atenció l'Espígol i Creu Roja. La primera, és una associació, que pertany a l'associació alba, destinada a atendre a persones amb algun tipus de discapacitat. Ja havia tractat amb aquesta associació pel meu treball de recerca de batxillerat, però em tirava més fer aquesta entrevista a la treballadora social de la Creu Roja.

Així doncs, he començat a buscar informació sobre Creu Roja; què és, quina és la seva funció, els seus objectius, etc., per a no anar desinformada pel món i per així avançar en el meu treball individual.

----------------

22/2/2018

Avui he trucat a Creu Roja Cervera; he estat xerrant amb la Montse, la treballadora social d'aquí. La primera impressió per telèfon ha estat "guay", molt bona xiqueta.

Així doncs, he començat a preparar una mica l'entrevista; la primera part, que diuen que és la més complicada, ja està: he trencat el gel. 

He redactat unes preguntes, les quals sé que seguiré però coneixent-me, me'n aniré per les rames, perquè sempre vull saber més. I això de preguntar és lo meu, m'agrada molt, soc molt curiosa.

Dijous 1 de març doncs, quedo amb la Montse.

----------------

2/3/2018

Ahir vaig realitzar l'entrevista amb la Montse, la treballadora social de Creu Roja. Va ser molt interessant, i m'hi hagués quedat més estona parlant amb ella, a part de ser una persona encantadora, em va transmetre que li agrada molt la seva feina; la manera en que em parlava sobre què feia, dels usuaris, del que es viu dia a dia, va ser una impressió molt bona.

El guió que tenia preparat constava de 7 preguntes claus, però que durant l'entrevista me'n anaven sorgint més, i anava preguntant, i per tant tampoc vaig seguir un ordre clau durant aquesta. El meu  guió doncs era el següent:

1) Què és el què es fa a Creu Roja Cervera?

2) Teniu molts usuaris?

3) Com a treballadora social, quina és la funció que realitzes? És a dir, les teves tasques, el teu dia a dia.

4) Importància del voluntariat, i si el distingiu per tipologies.

5) Dels col·lectius que teniu, quin n'és el més habitual?

6) Et van ensenyar a controlar les emocions en els teus estudis? Creus què és important?

7) Tenen a veure Creu Roja i l'Església?

Com ja he dit, a part de les preguntes plantejades inicialment, mentre anava conversant amb ella, sorgien altres temes que també eren molt interessants...

El proper dia, us faré uns 5 cèntims sobre com va anar l'entrevista, aquells aspectes que vull destacar, i les impressions que he tingut. 

----------------

19/3/2018

Avui us deixo una part del meu treball individual, és a dir uns 5 cèntims del treball final que avui em toca presentar. Així doncs, avui podreu llegir com va anar l'entrevista, quines van ser les opinions de la Montse, i allò més important des del meu punt de vista.

La Montse, m’explicava que a Cervera (capital de La Segarra) la lluita contra la pobresa i la vulnerabilitat social, no hi trobem moltes empreses que se’n facin càrrec, per tant hi ha molta demanda, sobretot es tracten casos d’urgència social com pot ser ajudes econòmiques en factures de subministraments (aigua o llum per exemple). Ella és partidària de treballar amb les capacitats, habilitats i potencialitats de les persones; la majoria d’elles són persones que tenen dificultats amb l’idioma, per tant se’ls hi vol donar l’opció d’aprendre i fer que es puguin valer per si mateixos. Aquesta és una manera de fer que se’n adonin de les capacitats i potencialitats que tenen i que poden desenvolupar. Amb el col·lectiu que es troba en vulnerabilitat social, la Montse m’explicava que el que realitzen és donar ajuts (equips de suport social) que poden ser de bolquers, equips d’higiene, beques de material escolar, llibres, xandalls i si tenen necessitats de vestuari com per exemple d’hivern, els deriven a Càritas.

Després de dir-me això, em va explicar que Creu Roja La Segarra, està en constant contacte amb altres entitats del tercer sector i també amb les administracions públiques; molts dels usuaris que tenen, són també usuaris d’altres administracions, per tant necessiten saber i intercanviar informació sobre els usuaris que comparteixen. Així doncs, els plans de treball van una mica agafats de la mà, tot i que això no significa que Creu Roja La Segarra no pugui fer el seu propi pla de treball. Amb això, també es vol aconseguir que els usuaris s’impliquin, que assoleixin uns objectius i progressin.

Com a més coses a destacar, voldria parlar sobre les funcions que realitza la Montse com a treballadora social. Les seves funcions són àmplies, per tant no només actua com a treballadora social, sinó que té encara més feina. Tot això, també succeeix per la manca de personal i sobretot de voluntariat. Realitza tasques de secretaria, porta la comptabilitat, la coordinació i gestió dels voluntaris, assistència a reunions externes i internes de l’entitat, control pressupostari dels projectes, però també la elaboració dels projectes i programes, seguiments i valoracions dels usuaris, entrevistes, gestió d’ajudes i de recursos, executa les activitats pròpies de disseny i planificació i els informes dels usuaris.
Totes aquestes tasques són les que em va nombrar, i encara se’n deixava alguna. És treballadora social, però en una entitat del tercer sector i en la que a més és petita i sense gaires voluntaris, la feina s’acumula; cadascú doncs, depenent de la formació que ha anat adquirint i el seu bagatge, pot realitzar més tasques o menys. La Montse, em va dir que alguns dels adjectius que hauríem de tenir en aquest àmbit serien: polifacètica, adaptativa i resolutiva. 



Finalment, aquí vull parlar-vos de la part de les emocions; tots som persones, i segur que algun cop en la nostra vida, davant d’un usuari, la situació ens superarà, ens sobrepassarà i s’externalitzaran les nostres emocions. Si que és cert, que molts casos poden tocar-nos la fibra, però la Montse em diu que em de saber què fer; no tothom pot fer anar les mateixes tècniques, però si que creu que hauríem d’aprendre’n varies per a poder fer front a aquestes situacions. Ella em diu “potser a tu et serveix més demanar un minut i anar al lavabo o a on sigui i respirar fons i tornar-hi, o bé dir-li a l’usuari que no tens un bon dia, i que et disculpi uns segons. Són tècniques que pots podem tenir dins el nostre bagatge, però hem de saber quina utilitzar”. És cert que és molt diferent el que t’imagines durant la carrera al que et trobes finalment quan comences dins el món laboral, i ella m’ho demostra amb els diferents casos, sensacions i emocions que ha anat vivint al llarg dels anys.