RESSACA EMOCIONAL

Ahir dimarts dia 13, sí martes 13, va ser el dia mundial del treball social, i des de la Universitat de Lleida es van organitzar unes jornades en les quals hi vaig poder formar part de l'organització.

Durant el matí, des de les 12 fins a les 14h, es van fer unes xerrades on els participants eren 4 ponents de primera categoria. Vam tenir l'honor d'escoltar a Maria José Aguilar doctorada en sociologia i ciències polítiques, treballadora social i animadora sociocultural, que treballa en el desenvolupament d'estratègies d'intervenció per a DECONSTRUIR les fronteres morals i el racisme "democràtic", a Miren Ariño, diplomada en Treball Social, llicenciada i doctorada en psicologia. Treballa com a docent a la Universitat del País Basc, i té una àmplia visió provocadora i lúcida sobre diferents aspectes del treball social; Pedro Celiméndiz, graduat en treball social , màster en estudis socials aplicats i psicoterapeuta de família i de parella. És l'autor d'un gran bloc (tribulaciones de un chino), a més que treballa com a director dels serveis socials comunitaris; i per últim però no menys important, l'Albert Rodríguez, mediador llicenciat en ciències polítiques, que treballa en el programa de mediació i reparació penal a la Generalitat de Catalunya.

Enguany, aquestes jornades tractaven de les converses des del treball social, on el tema central era la força de la paraula. Durant aquestes jornades del matí, es va parlar sobre la paraula i la força que pot tenir, el poder que tenim o no tenim els professionals, l'empoderament que tenim també com a professionals, i cadascú dels ponents ens donava una mica la seva visió sobre això. Va ser una jornada molt dinàmica i gens pesada, ja que entre tots 4 anaven combinant les seves explicacions i això feia que puguéssim gaudir d'una àmplia adquisició de coneixements.
Voldria fer una mica de resum sobre el què es va parlar durant la jornada del matí, ja que es van poder escoltar opinions molt interessants i que crec que van ser molt enriquidores per al nostre coneixement.Sobre l'empoderament, es va dir que és una paraula que té força i també poder, però que als professionals ens falta assumir i responsabilitzar-nos per a empoderar-nos, i a més que a vegades abusem d'aquest poder que creiem que tenim. Seguint per aquest tema de la paraula i el poder, amb aquest l'hem de saber veure des de diferents punts de vista, com per exemple la nostra força de la nostra paraula, la de l'usuari, la del seu entorn, etc. Per tant, hem de tenir en compte un altre factor, l'ESCOLTA. El bon diàleg està format per les paraules i per l'escolta.
Una de les coses que em van agradar que sortís en aquesta conversa, va ser sobre la intervenció; tenim encara present que les persones són objectes d'intervenció, que nosaltres som qui haurem de solucionar els seus problemes, qui ajudarem a que se'n ensurtin de la seva situació X; si i no, hem de saber diferenciar els conceptes d'ajuda i d'ajudes. Per tant, no hem d'obrir ràpidament el nostre calaix de sastre, el dels recursos, sinó que hem d'anar més enllà. Des del meu punt de vista, crec que la menra que més l'agradarà a l'hora de treballar seria amb les capacitats, amb tot allò positiu de les persones; que elles veguin quines són les seves capacitats i potencialitats, i a partir d'aquí treballar en la problemàtica. Per tant, no hem de retroalimentar la relació d'ajuda, de tu necessites X i jo com a professional t'ho dono.
I per últim, una altra de les coses que vull destacar, va ser que els professionals hem de ser una altra visió de la persona; la persona necessita que reformulem. Potser aquesta persona, pot sortir-se'n de la situació en la que està però necessita una altra manera de veure les coses, de veure la situació. Per tant, cada persona som exportadors d'una visió, i amb la comunicació és quan es fiquen en comú les diverses visions, es busquen solucions i s'identifiquen diverses situacions.

De la jornada d'ahir, he de destacar la trobada de la tarda al Café del Teatre de l'Escorxador; no tinc paraules. Va ser tot plegat molt bonic; amigues i amics, companys i companyes d'aula, professores i professors i professionals. Bon ambient, bon rotllo, música, cafés, cerveses... TREBALL SOCIAL AMICS I AMIGUES!
Vam anar a preparar l'espai, on es podien trobar 4 espais on a cada un d'ells hi estaria un professional (els que al matí havien realitzat la conversa oberta). A més, vam preparar els premis que aquell mateix vespre es van donar entre d'altres.
La part de les taules rodones, va estar molt interessant, ja que podies aixecar-te i anar a una altra taula a escoltar una conversa diferent, estàvem en un lloc informal, amb cafès, cerveses o refrescs "petant" la xerrada.
Va estar un dia molt bonic, on tant estudiants, professors i professionals vam aprendre els uns dels altres, i on vam poder compartir divereses opinions i també inquietuds.

Des d'aquí vull agraïr a tota l'organització, professionals i d'altres implicats, a l'àgora de treball social i a d'altres organitzadors la feina que es va fer ahir, als músics que van participar en el fi de festa i a totes i tots els assistents.

Cada dia estic més segura que aquesta professió és la que vull fer, que cada dia creix més l'interès en aprendre més i saber més, i en poder ficar en pràctica tot allò que ja coneixo. VISCA EL TREBALL SOCIAL!