TERCER SECTOR

Avui vull fer una entrada diferent a les que he anat penjant en aquest bloc; avui la societat s'ha tenyit de morat altre cop, i ho seguirem fent les vegades que facin falta; avui la societat està indignada, molt indignada; avui l'Estat Espanyol ens ha demostrat un cop més que la justícia que tenim no és correcta, adequada ni és per a tothom igual; avui la societat ha explotat; avui, hem sortit al carrer però tant de bo no haguéssim de fer-ho, ja que és una INJUSTÍCIA. AVUI MÉS QUE MAI, NO ÉS NO. Avui 26 d'abril, ha sortit la sentència sobre el cas de "La Manada", 5 "homes" (si es que es mereixen que els nombrem com a tal), que van violar, sí VIOLAR, a una noia de 18 anys als San Fermins, les festes de Pamplona a l'any 2016. La Justícia Espanyola, ha dictat sentència, i diu que no és violació, sinó abús, i condemna als acusats a 9 anys de presó per abús sexual continuat, dels quals ja han complert 2 anys. Per tant, queden absolts d'agre

Mes d'abril, continuem, tirem endavant. Aquesta setmana hem començat "en serio" amb el treball grupal, i nosaltres crearem una associació que acompanyarà i recolzarà a la gent gran, la qual pateix o està en risc, de patir soledat. Per aquesta raó, l'entrada de la setmana tractarà sobre el col·lectiu de la gent gran; mai havia fet cap treball, ni recerca ni tan sols m'havia interessat gaire per aquest col·lectiu fins fa relativament molt poc, per tant, he trobat interessant realitzar algun treball o recerca sobre aquest col·lectiu, i pel que vaig trobant, m'està interessant molt. Un cop feta aquesta introducció, aquest cap de setmana, a les notícies deTV3, he vist una notícia sobre la soledat en la vellesa que em va impactar moltíssim (click aquí per anar a la notícia i vídeo). Per començar, a Catalunya hi ha unes 1.396.205 persones que tenen 65 anys o més, i de les quals 300.400 d'aquestes viuen soles; per tant, és un gran nombre de població din

Passen les setmanes i a vegades ni ens adonem que se’ns escapa el temps de les mans; el temps és or diuen, i cada vegada hi crec més en aquesta frase. Hem d’aprofitar al màxim i aprendre tant com ens sigui possible, ja que el que no aprenguem avui potser no podrem aprendre-ho demà. Per tant, hem de ser conscients de les oportunitats que tenim, i crec que som molt afortunats en poder estar a la Universitat estudiant allò que ens agrada, ja que molts no poden o no tenen aquesta sort que tenim nosaltres; hem de valorar-ho, tot i que a vegades ens vulguem donar per vençuts i creguem que no ens surten bé les coses, sempre hi ha alguna cosa interior o inclús exterior, que ens fa tirar endavant. Ja que, realment, si som aquí serà perquè volem... no? En aquesta primera part, crec que hem pogut aprendre molt de l’assignatura però també de nosaltres mateixos. Almenys jo, he pogut conèixer parts que tenia amagades, com per exemple no em veia capaç d’escriure un bloc on poder expressar

Ahir dimarts dia 13, sí martes 13, va ser el dia mundial del treball social, i des de la Universitat de Lleida es van organitzar unes jornades en les quals hi vaig poder formar part de l'organització. Durant el matí, des de les 12 fins a les 14h, es van fer unes xerrades on els participants eren 4 ponents de primera categoria. Vam tenir l'honor d'escoltar a Maria José Aguilar doctorada en sociologia i ciències polítiques, treballadora social i animadora sociocultural, que treballa en el desenvolupament d'estratègies d'intervenció per a DECONSTRUIR les fronteres morals i el racisme "democràtic", a Miren Ariño, diplomada en Treball Social, llicenciada i doctorada en psicologia. Treballa com a docent a la Universitat del País Basc, i té una àmplia visió provocadora i lúcida sobre diferents aspectes del treball social; Pedro Celiméndiz, graduat en treball social , màster en estudis socials aplicats i psicoterapeuta de família i de parella. És l'autor

En la sessió d'avui, hem treballat un aspecte el qual crec que és molt interessant i que hem de seguir treballant i cultivant per a poder ser uns bons professionals. El primer dia, vam realitzar l'exercici d'escoltar a un dels nostres companys i escoltar-lo atentament; avui hem seguit la mateixa línia però aplicant una segona tècnica a l'escolta activa: el parafrasseig. Primer ho feia una de les dues (perquè l'exercici ha estat realitzat per parelles) i l'altra persona escoltava atentament i a continuació realitzava el parafrasseig, i després al contrari. Hem de saber escoltar, saber quina és la postura que hem d'adoptat, tot i que depenent de cada situació potser hem d'escollir una postura corporal diferent, saber com actuar quan ens parlen i quan nosaltres parlem, saber com hem de conduir la conversació i com reaccionar. Això s'aconsegueix treballant-ho i duent a terme exercicis d'aquests. En un primer moment, em va semblar una tonteri

El passat dilluns 5 de març, vam assistir a la xerrada sobre voluntariat que es va realitzar al Casal Cívic de la Mariola (Lleida), on van assistir diverses entitats de la província per a posar en comú el seu punt de vista sobre el paper dels voluntaris en les seves entitats. Primer de tot, dir que es va realitzar una enquesta tant a les entitats com als voluntaris, per a saber quina és la seva experiència sobre el voluntariat. Al final de la trobada, es van poder veure alguns dels resultats que ja es tenen sobre aquesta enquesta; la nota final de l'experiència i la valoració dels voluntaris ha estat un 7,6, la qual crec que és molt bona tot i que s'ha de seguir treballant per a poder millorar. Les entitats que es van presentar van ser: L'ESCLAT, Arrels Sant Ignasi, Càritas Diocesana (Lleida), Afanoc, Creu Roja Lleida, Amell, AECC Lleida, Associació Alba (Tàrrega), Fundació Amics de la Gent Gran i Verge Blanca. Totes aquestes entitats, es van presentar una a una, v